La importància de tenir sostre

Al cafè de l'11 de juny hem parlat d'arquitectura, d'edificis i de la importància de tenir sostre. Un simple repàs entre la variada tipologia d'edificis ens dirà força coses sobre una cultura determinada.

En txec podem començar per exemple per la víla, i parlem d'una casa gran, noble, amb almenys dues plantes i sovint un entorn enjardinat i cuidat. El cap de l'Estat resideix en una víla. Però l'ambaixador d'Espanya viu en una "residència", i entenem el mateix que víla. A Catalunya una "vil·la" és una "casa més o menys luxosa, situada fora de la ciutat, generalment voltada de jardí" (del diccionari, i no ho confongueu amb "vila" volent dir població, com "la vila de Gràcia"). Els primers en construir vil·les van ser els romans rics, una gent que sabia viure bé.

Durant una època, els burgesos es van construir cases grans, residències d'estiu, i en comptes de "vil·la" se'n va començar a dir "torre" perquè amb la decoració s'imitava els castells i els palaus, de forma kitsch, amb un estil de pastitx historicista. Amb els anys, la "torre" va passar a ser qualsevol xalet convencional dels que la classe mitjana es construïa com la segona residència, igualment voltat d'una mica de terra, jardí, una piscina, etc.

El més semblant que es coneix a la chata a Catalunya és "bungalow", paraula evidentment internacional: un construcció senzilla, poc equipada, com una simple residència d'estiu, un lloc per dormir, a Txèquia normalment prop d'un riu o d'un llac, i a Catalunya normalment prop del mar. No parlaríem de colònies, d'aglomeracions, però sí de càmpings, que tenen seccions amb bungalows, seccions per deixar la caravana i seccions on plantar la pròpia tenda.

La chalupa és un edifici de l'arquitectura rural tradicional, situat dins de pobles o en zones més densament poblades, amb camps. No cal dir que no existeix res semblant en català, que ho podeu traduir neutralment per "casa" o dient la paraula "chalupa". L'edifici tradicional català és el mas o la masia, una casa o conjunt d'edificis que era el centre d'una explotació agrícola. Les cases situades dins dels casc urbà, en pobles, no tenen cap nom especial. Es parla d'una casa de poble, que sol ser gran i antiga i on fer reformes pot ser més car i complicat que un pis convencional.

La rodinny dum és la casa unifamiliar. En direm una casa, per diferenciar-lo del pis de o de l'apartament. El "xalet" té una connotació de segona residència, i pot ser més o menys luxós i estar completament equipat.

El cinzák és un edifici d'apartaments. El panelák no té una traducció exacta, perquè la tècnica del panell no es fa servir. Parlem de blocs de pisos i el concepte sembla més gran i més massiu que un edifici d'apartaments. Arribant a Barcelona en tren des de l'aeroport es poden veure blocs de pisos típics del suburbi de moltes grans ciutats.

El palác és el palau històric, però també parlem de "palauet", construccions més petites, que es podrien confondre amb les vil·les i les torres. Un "palác" urbà txec, en el sentit d'edifici urbà gran, amb oficines i espai comercial, no ho traduiríem per palau sinó que diríem potser "edifici tal", és a dir el nom propi de l'edifici o directament del centre comercial.

Ja veieu doncs que la importància de tenir sostre és universal, però les solucions són infinites i les correspondències mai no són del tot exactes.

Cafè català, primera experiència i pròxima cita

L'11 de juny a les quatre de la tarda ens trobem de nou al cafè cubista del carrer Celetna, que en realitat es diu "Grand Cafe Orient". Divendres passat, el dia 4, ja ens vam reunir. Vam ser quatre i crec que va estar prou bé. La tertúlia comença a les quatre i en principi dura una hora, per tant qui vingui pensant que s'incorporarà més tard és possible que no trobi res, com ja li ha passat a algú. 

No cal dir que és lliure, no té cap programa i està oberta la participació de tothom. El lloc em va semblar oportú perquè té bones taules i queda prop de l'Aula. Si fóssim més n'hauríem de buscar un altre. 

La tertúlia és una oportunitat per continuar en contacte amb l'idioma aquests dies d'estiu. D'altra banda qui vulgui escriure coses me les pot enviar i les corregiré. No puc prometre terminis ràpids, però ho corregiré. 

 

Cafè català

A l'estiu continuem, farem una tertúlia al cafè cubista del carrer Celetna, cada divendres a les quatre, durant una hora o hora i mitja. L'assistència és lliure, no cal dir-ho, i tot el que hem de fer és conversar. Jo anticipo que només seré fora uns dies a l'agost. 

Exposicions orals

Tots els qui hagueu de preparar exposicions orals per a exàmens de català podeu fer servir les converses per a practicar. Us recomano triar un tema, escriure la vostra intervenció i memoritzar-ne l'estructura. Hi ha uns procediments per a l'exposició oral que es poden aprendre i que serveixen per a qualsevol tema, i els podem aprendre i practicar-los.

El 23 i 30 abril no hi ha converses

Hola a tothom,

Lamento haver avisat tard, però divendres 23 i 30 estaré de viatge i no podré fer les converses. Com sempre, atendré els interessats per correu. Us podeu animar a escriure receptes i petites redaccions de tema gastronòmic.

Gràcies i que vagi bé,

Peixos!

L'afició a la pesca en el món txec ha despertat entre vosaltres interès pels peixos. El "šumec" és el silur. Diu que els mascles poden arribar a fer 5 metres, pesar 300 quilos i viure 80 anys. Ja són ganes, voler enfrontar-se a una bèstia tan lletja!


La "štika" surt a una cançó infantil que feia així "je to štika, je to štika / s vodnikem se davno tyka". En català és el lluç de riu. És apreciat en pesca esportiva i gastronomia, però no arriben a ser tan grans els que hi ha al llac de Banyoles com els que hi ha per aquí.

Per últim, l'esturió, popular pel caviar, en txec és el "jeseter", sempre segons la Viquipèdia.

verdures i hortalisses

albergínia (esbergínia), api (àpit), bleda, bròquil, carabassa (carbassa), carabassó (carbassó), carxofa (escarxofa), ceba, ceba tendra (1), cogombre (pepino), col, col blanca, col de Brussel·les, col verda, col-i-flor, col-i-flor, créixens (2), enciam (lletuga), endívia, escarola, espàrrec, espinac (espinaca), fava, hortalissa, mongeta tendra (bajoca), moniato, nap, pastanaga (safanòria, carlota), patata (creïlla, pataca), pebrot, pèsol, porro, rave, remolatxa, ruibarbre, tomàquet (tomaca, tomata), verdura, xirivia (3).

Entre paràntesi variants col·loquials, vulgars o locals.

Notes:
(1) Heu preguntat què és un calçot. És una variant de la ceba tendra.
(2) El créixens és una planta medicinal. A la viquipèdia surt com creixen.
(3) La xirivia és de la família de la pastanaga. És una mena de pastanaga, per dir-ho de forma simple. La viqui us pot funcionar molt bé com un diccionari, sempre i quan hi hagi l'article en els dos idiomes. Així en txec el creixen és "Potočnice lékařská".

(Font: Ernest Sabater, Diccionari ideològic. Barcelona, Barcanova, 1990.)